Paula Gilabert forma part de l’associació estudiantil, Bloc d’Estudiants Agermanats, des de que estava en segon curs dels seus estudis en Educació Social. Porta cinc anys a la Universitat de València i ha tingut temps per estudiar el grau i el màster, així com per a involucrar-se en la vida universitària, com a representat de l’estudiantat tant en el Claustre com en la seua facultat.
Va donar el primer pas dins del món associatiu per amistat en un company que la va convèncer d’apropar-se sense compromisos. No va tardar molt de temps en assumir responsabilitats “a temps complet” perquè “no havia molta gent per a repartir la feina”.
Com a membre de l’equip deganal de la seua facultat, forma part de diverses comissions que convoquen nombroses reunions a las que ha d’assistir, sense comptar els Claustres “que s’allarguen molt” i les assemblees de la seua associació. Com ella diu: “Ja no tinc temps per a avorrir-me, ja no me queda, tot es qüestió de tirar-li ganes i voler fer-ho”. Per a ella no hi ha dubte que el treball que està fent és compensat per l’enriquiment que suposa: “El fet de participar en la vida política de la universitat te fa conèixer moltes persones diferents, amb perfils diferents, que s’encarreguen de moltes coses (…) és una motivació tindre a l’abast a tanta gent, tan professional, que realment treballa tant”.
És molt crítica en la falta de participació per part de l’estudiantat, que no mostra interès per informar-se del funcionament de la institució. Ens conta que té molts companys i companyes que només volen aconseguir un títol, però per a ella “la vida universitària es molt més, hi ha moltes possibilitats, i està la possibilitat d’entrar a formar part, de ser tu una peça també que funciona dins, més enllà de les classes, les aules o les festes entre companys”.
A hores d’ara, Paula Gilabert encapçala la llista del BEA al seu centre i és, per tant, la cara més visible d’una agrupació quasi exclusivament masculina. No obstant això, ella diu amb molt d’èmfasi que “hi ha dones molt visibles, amb molt de pes, i evidentment la seua veu s’escolta”. Li resta poc de temps abans d’acabar els seus estudis per trobar el relleu femení que l’estudiantat necessita.